22 de febrer, Dia internacional per la igualtat salarial

Dijous, 23 de febrer de 2017 a les 08:15

La desigualtat salarial entre dones i homes creix, convertint-se en un obstacle per a la plena igualtat i autonomia de les dones

La desigualtat salarial entre dones i homes no és una discriminació actual ni recent, és una discriminació històrica que encara segueix sent un obstacle per a la plena igualtat i l'autonomia de les dones. La bretxa salarial d'Espanya se situa en el 19,3% i, mentre que a la U.E. la bretxa salarial es va reduint, a Espanya la tendència és a la inversa. En efecte, la diferència entre els salaris d'homes i dones ha crescut des que va començar la crisi el 2008, quan amb un 16,1% se situava un punt per sota de la Unió Europea.

En el conjunt de la Unió Europea, segons dades de la Comissió Europea, la diferència salarial entre homes i dones varia entre els 30 punts registrats a Estònia i els 3,2 punts a Eslovènia. El fet que el salari mitjà per hores de les dones europees sigui un 16,3% inferior al dels homes vol dir que elles treballen gratis 58 dies a l'any, va indicar la CE en un comunicat.

En altres països del món, com els Estats Units, la bretxa salarial és encara més gran: el 36% a la nació sud-americana.

A Espanya, una dona cobra un 17% menys que un home per fer la mateixa feina. No obstant això, si els salaris depenguessin únicament dels factors relacionats amb la productivitat de les persones (com el nivell educatiu, l'experiència, l'ocupació, la categoria professional i els mesos treballats per any i hores per setmana), aquesta dona que cobra un 17% menys que els homes hauria de cobrar, en realitat, un 2% més. 

La bretxa salarial entre dones i homes és injusta, injustificada i inacceptable a curt termini. Però a llarg termini s'acumula a la carrera d'una dona i resulta que es tradueix en una bretxa més gran a nivell de la pensió, amb una diferència mitjana del 39% en favor dels homes. Es destaca també que a major edat augmenta la bretxa salarial, de tal manera que les dones entre 55 i 59 anys estan afectades per diferències en el seu salari del 28,8%. Això és degut al fet que la dona continua encarregant-se de les responsabilitats familiars i que tant la maternitat com la potencial maternitat és un condicionant a l'hora de trobar una ocupació.

A la diferència salarial de gènere se li suma l'anomenat "sostre de vidre", segons el qual les dones tenim menys possibilitats d'arribar a escales salarials i llocs professionals alts. Aquesta desigualtat és una de les conseqüències de la desigualtat de gènere; una de les discriminacions més notables per ser dona. Mentre que, generalment, les dones segueixen fent tasques domèstiques i cuidant de gent gran, els homes ocupen càrrecs de responsabilitat.


Un dels punts clau seria aïllar els rols que tenim interioritzats des que tenim ús de raó. Els estats haurien de propiciar mesures fiscals i econòmiques perquè les responsabilitats familiars siguin compartides per tots els membres de la unitat familiar; i crear serveis públics de qualitat d'atenció a les necessitats familiars. Alhora, les empreses haurien de tenir un pla d'igualtat per evitar aquestes diferències en els salaris i incentivar a les empreses per equiparar els sous.

Finalment, cal incidir que si les empreses tinguessin horaris flexibles, possiblement la bretxa salarial disminuiria en tots els sectors i aconseguiríem l'anhelat i just a igual treball, igual salari.

Darrera actualització: 23.02.2017 | 09:02