Aquesta tradició és típica dels pobles dels Vallès i d’alguns de la falda del Montseny i anys enrere hi havia molta competència entre les diferents colles de les poblacions veïnes, entre les que es feien intercanvis de ballades .

Tot i així cada poble té els seus trets característics i hi ha molta varietat en la indumentària dels balladors com a les figures i quadros que es formen. Tot i així es pot descobrir una certa unitat. Una d’aquestes generalitats és que es balla a la plaça del poble (actualment alguns pobles la perden) i en horari de tarda. A més a més a la majoria de poblacions hi ha quatre o cinc partitures iguals, i després un parell autòctons o adaptacions que venen d’anys enrere. Avui en dia a Sentmenat es pot comptar amb unes colles amb infants a partir de tres anys fins a la colla de casats. La ballada ha anat perdent el seu sentit de fer-la per Carnestoltes i es fa pels volts de Sant Jordi a la plaça de la Vila després de fer-se durant molts anys al pavelló d’esports.

Les colles de Sentmenat es caracteritzen pels colors de la vestimenta i la posada en escena, ja que sempre es pot respirar un ambient d’alegria i el principal objectiu dels balladors és passar una bona estona i transmetre-ho al públic assistent.

Els personatges

El Vell i la Vella són els personatges de major categoria on el seu objectiu és imposar respecte a la plaça i mirar seriosament com es diverteixen els “seus ciutadans”. Tot i així en algunes poblacions hi ha Vells de broma on tots dos van fent voltes a la plaça fent manyagueries i fent com una petita representació teatral per tal de fer riure als espectadors de la plaça.

Els Diablots són com el govern, o fan veure que governen, per això porten forques amb picarols o trossos de ferro per fer soroll i imposar-se. Normalment cada diablot és el representant d’una colla, i es barallen entre ells per demostrar que la seva colla és la millor.

El Capità de cavall, tal com diu el seu nom, entra a la plaça amb un cavall i en alguns pobles en un ruc. Quan una colla vol entrar a la plaça el Capità li ha de demanar permís al Diablot del poble el qual li demana el papers, el Capità li ensenya els documents i tots dos delimiten la plaça donant entrada a la colla tot representant un ball.

Els Nuvis són els capdavanters, els més vistosos i en algunes colles els millors balladors. En molts pobles els Nuvis es distingeixen amb la indumentària, però a l’hora de ballar es confonen amb la resta de la colla.

A Sentmenat la tradició dels personatges s’ha recuperat farà uns tres anys tenint un gran èxit entre el públic degut a la novetat.

Vestimenta

Una distinció molt visual entre les diferents poblacions és la indumentària característica de cada colla. Al llarg dels anys s’han anat veient canvis fins arribar a l’actualitat on sí que es poden veure diferències però és més unitari. Com a característiques podem destacar l’originalitat de Breda on els seus balladors porten barrets amb plomes, els homes de Masrampinyo porten mitenes al cap o destacar la tradició de les espardenyes de Sant Llorenç Savall, on la balladora s’encarrega de guarnir amb cintes les del seu ballador a conjunt dels colors del vestit.

Però la majoria de pobles, i entre ells Sentmenat, segueixen la tradició de vestir al seus balladors amb pantalons negres, camisa blanca i faixa com si fossin pagesos. Les noies han anat perdent la tradició del típic vestit de catalana de faldilla de flors, però segueixen vestint amb vestits estampats i espardenyes.