100 dies de “gràcia”

Han passat 100 dies des de l’entrada del nou govern. Venien a menjar-se el món i a canviar-ho tot i, de moment, el que han lluït els ha vingut regalat de l’anterior govern, com el re-asfaltat i supressió de barreres arquitectòniques dels carrers, la nova coberta de l’Escola Can Sorts, o la imminent reforma parcial del Pavelló de Can Sorts i la Plaça Lluís Companys. Per no parlar de projectes iniciats amb Diputació de Barcelona com la parada de bus Can Vilar o la reforma integral de Cal Milionari, i aquells més interns com la Relació de Llocs de Treballs i 13 places de personal necessàries creades en l´anterior mandat que milloraran el funcionament de l´Ajuntament com els nous policies o un arquitecte més.

I és que en aquests 100 dies, pressuposem que han treballat en ubicar-se i en conèixer l’Ajuntament per dins i en adonar-se que no era tot tan fàcil com ells mateixos havien dit. Sabem poc del que volen fer aquests quatre anys o de quin és el seu projecte polític, el que sí sabem és com gestionaran la legislatura, perquè d’això ja han donat mostra a les xarxes aquests 100 dies alguns regidors i regidora del govern: “Tot està per fer”, “és culpa dels anteriors governs”, “no s’ha fet res...”. Potser podrien explicar millor per què bona part de les promeses de campanya no les han complert ni d´inici, com les dietes i sous dels càrrecs electes. Els demanem que tinguin l’altura i la cintura que mereix el càrrec i no menystinguin la feina dels altres.

Respecte a tothom

Volem aprofitar aquest espai per demanar serenor i respecte a tothom envers la publicació de la sentència del procés. Aquesta setmana hem vist a les diferents xarxes comentaris poc afortunats de menysteniment a qui ideològicament no és independentista. La confrontació entre veïns mai ha estat profitosa per a la societat, ni a Sentmenat ni enlloc i hem d’intentar, tot i que sabem que per molta gent és un moment dur, no apassionar-nos més del que toca.

Sabem que la sentència no ha agradat a una part de la població, però vivim en un Estat de Dret i hem d’acatar el que resol la justícia ens agradi o no el resultat. Volem també fer també una crida a tots els demòcrates a condemnar la violència que aquestes setmanes hem vist a alguns carrers de Barcelona i ciutats afectades. Res la justifica i posa en perill la imatge d’un moviment que ha estat sempre majoritàriament pacífic. Nosaltres respectem les mobilitzacions organitzades del Tsunami Democràtic, però ens agradaria que aquest moviment també reflexionés per què la meitat de la població a Catalunya se l’està mirant des de casa com si no anés amb ella i no se senti cridada a participar.