Sant Pere canta i la sopa d'all

El refranyer, sempre tan savi, ens diu que, "pagant Sant Pere canta" i "de Peres o Paulas va la cosa". I és que, després de dos anys consecutius pagant més (pujades IBI, escola bressol, nous preus públics, etc.), havent amortitzat préstecs de fa molts anys, tenint menys despesa per no poder fer algunes activitats per la situació i no cobrint places de treballadors públics (per alguns és més important tenir publicitat 24 h que una persona més a Serveis Socials o l'OAC), hi ha més calerons a la caixa.

Una bona oportunitat després de molt de temps de travessera al desert a Sentmenat, i és que alguns van saber gestionar bé els diners i fer guardiola per grans temes pendents de fa anys al nostre poble i que no poden esperar més. Com també vam picar moltes portes per tenir més diners i poder fer.

Ara que ja cantem i paguem molt més, tocaria Cal Milionari i l'antiga escola Primer de Maig (Centre d'Entitats/ampliació de l'ajuntament), ambdós amb projectes fets i pagats per la Diputació de Barcelona, però alguns continuen en la rauxa perpetua i això ha d'esperar sine die.

També el POUM (Pla Ordenació Urbanística Municipal), aprovat l'avanç no es continua, quina gràcia ens farà haver de pagar-ho en uns anys perquè la diagnosi ja no val i la Diputació que ens ho ha pagat aquest cop ens digui que no perquè som uns irresponsables. Ja cantarem!!

I a més, paguem i ells viuen de rendes. Però no tot és tan senzill, les obres tot i deixar-les amb el projecte i licitació al forn, sembla que tarden a sortir, sols cal veure Pavelló Can Sorts o la plaça Lluís Companys. Aix!, a govern surten coses, quina mandra!!!

Això només de projectes urbanístics, però on són els projectes socials? Ens ho poden explicar? Sols cal veure el que fan els pobles del costat per adonar-nos que ens hem quedat enrere, els últims dins una cursa que a alguns els hi va quedar gran.

Per més que alguns anunciïn gelats al Pol Nord com a novetat, a "bombo y platillo", megàfon en mà i s'apropiïn del que no és seu, sigui herència rebuda o de les entitats, es fa poc, molt poc.

Tan antic com la sopa d'all i tan proper de nova política. Alguns es pensen que les reunions ordinàries són una batalla èpica digna de ser explicada a la Ilíada, però en comptes de tanta batalleta inoperativa perquè no passen per les administracions supramunicipals, per què mai hi són! Sentmenat ha quedat relegat a la invisibilitat institucional. No podem tenir representants que quan no els hi interessa el que es diu, s'aixequin i marxin de les reunions on ens representen a tots, fer política no sols és agafar un megàfon, es fa també creant aliances, lluitant als despatxos, observant als altres i tenint visió de futur.