"A mi no m'agrada el món com està ara i intento canviar-lo una mica"

Parlem del projecte de Panamà.

És un projecte de sensibilització musical en infants i joves que treballa a Bejuco (població de Panamà) amb una entitat mare que es diu La Gota musical i el que busquem és donar oportunitats per entrar al món de la música a persones que, pel seu nivell econòmic, no podrien dedicar-s'hi, tot i tenir capacitats molt bones.

Per què passa això?

Panamà és un país amb grans diferències de classe; hi ha molts rics i molts pobres i nosaltres treballem amb els més vulnerables. Fem activitats i projectes aquí a Sentmenat i als voltants i, amb tot el que recollim de fons econòmics, ajudem a La Gota musical. No només en l'àmbit de diners, sinó també d'instruments. Per exemple, si hi ha nens que deixen de fer servir la flauta perquè han passat de curs a l'escola, doncs nosaltres els hi donem una segona vida.

Quan important és la música per aquests nens que no poden accedir-hi.

Allà la música està concebuda amb dues mirades molt diferents: una molt elitista, gent que estudia música i té poder adquisitiu alt i, per tant, s'hi dediquen professionalment. D'altra banda, tenim la música considerada de classe social baixa, de taverna, d'un món obscur... i la veritat és que hi ha molt talent en aquest segon món i quan els hi dones un instrument poden canviar aquest concepte tan obscur que té la gent. Però no només és rellevant per això. Moltes vegades, la música acaba sent la porta per descobrir la vida d'aquestes persones i poder-les ajudar molt més. Els educadors d'allà detecten mil mancances i nosaltres intentem ajudar en tot el que puguem com menjar, higiene, educació, etc.

Parlem ara del projecte de l'Índia.

Allà treballem amb una entitat que escolaritza exclusivament nenes. El paper de la dona a l'Índia està absolutament relegat i només busquen casar-les molt joves amb matrimonis acordats. L'associació a la qual nosaltres ajudem el que fa és adquirir un compromís que permeti que les nenes no es casin fins que acabin els seus estudis, com a mínim. Que arribin fins on elles vulguin arribar. Ja estem tenint generacions que estan arribant a la universitat i això és fantàstic.

Aneu sovint a Panamà i l'Índia?

Sí, intentem anar alternant des de fa 5 anys, que és quan La Taca es va formar com a entitat sense ànim de lucre. Aquest any hem anat a l'Índia jo i 12 persones a donar un cop de mà. Vam anar a fer jocs amb els nens. Nosaltres li donem molta importància al joc i al lleure. Hem tingut reunions amb els mestres d'allà perquè puguin jugar més, que s'ho passin bé. Dinen amb 20 minuts i la resta del dia estan a classe. Aquells dies que hi vam estar crec que vam revolucionar l'ambient. Però era tot molt pur. Jo em vaig disfressar de pallasso i totes les reaccions dels nens eren pures. Des de la por, al riure o la sorpresa. Els ulls ho deien tot.

Que sents quan vas allà.

La primera vegada quan poses els peus allà vols fugir. És un canvi tan brutal que espanta. Tenim uns privilegis i una manera d'entendre les coses aquí que allà, res del que has après a Occident, et serveix de res. Veus tota la pobresa extrema, la gana... i tu voldries ajudar a tothom, però no pots fer-ho. Vas aprenent que això és impossible. Quan tornes ho qüestiones tot. Els problemes d'aquí són relatius? Per què tot està tan mal repartit? Per què ens queixem si no tenim cap problema en comparació?. Ho he notat en mi i en la meva família. Els teus problemes passen a ser molt relatius i les necessitats també. Els meus fills han arribat a dir: Crec que això ara ja no ho necessito, m'esperaré a reis per tenir-ho.

Parla'm de tu. Ets educador social. Com arribes a aquests projectes?

Jo sempre havia treballat amb joves des de ben petit. He estat a l'esplai tota la vida i vaig decidir crear La Taca. Sempre he volgut fer coses pels altres. Penso que la comunitat pot fer molt si ens hi poséssim. Quan jo aconsegueixo les oposicions i començo a treballar, penso que he de fer quelcom més i vaig començar a col·laborar amb entitats d'aquest estil i a part vaig acabar sent el president de la Taca. A mi no m'agrada el món com està ara, tan consumista, capitalista i intento canviar-ho una mica. Un petit granet de sorra.

Quina vinculació tens amb Sentmenat

També hem fet coses al poble. Durant molts anys vam portar el casal d'estiu de Sentmenat. També fem coses a Castellar i Sabadell. La nostra seu social és a Sentmenat, on fem les reunions i jo hi visc des de fa 10 anys. Fem algun taller i quan l'ajuntament ens demana alguna cosa sempre els ajudem. Ens agradaria fer més coses aquí a casa nostra, segur que en un futur en podrem fer més. Nosaltres estirem la mà a l'ajuntament per fer qualsevol col·laboració. Al final és casa nostra.

Com acabes entenent que no pots ajudar a tothom.

Assumeixes que si tu no estàs bé, no pots ajudar a ningú. Tots els que ens dediquem a això acabem passant per algun moment en el qual toquem sostre, que et veus desbordat i has de parar i relativitzar, o acabes caient tu en una depressió i en frustracions contínues. T'has de posar metes curtes i anar aconseguint els objectius a poc a poc. Tu no pots col·laborar o tenir una associació com la meva i que el teu objectiu sigui la Pau Mundial. Això és un objectiu impossible, però sí que pots intentar que en l'entorn en el qual treballes, en una escola en concret i en unes famílies en concret, sí que hi hagi pau i que sàpiguen quant important és. Des d'occident tendim a donar lliçons a la resta del món, però si fas les coses bé, intentes aprendre com funciona la resta del món i t'hi dediques amb cos i ànima, tot el que facis serà una gran ajuda.