"A Sentmenat he crescut com a persona i com a jugador d'hoquei"
El Jan Curtiellas és un enamorat de l'hoquei patins, passió que va descobrir a Sentmenat. Des dels dos anys va començar a patinar, es va formar com a jugador a l'Hoquei Club Sentmenat fins que, ara ja fa 6 anys, va fitxar pel Barça.
Com vas començar a l'hoquei.
Vaig començar perquè el meu cosí i el meu germà el practicaven i jo els anava a veure a la graderia. Li vaig dir a la meva mare que em venia molt de gust provar-ho i amb dos anys ja patinava pel voltant de la pista. L'any següent em van inscriure i vaig estar fins als 12 anys a l'Hoquei Club Sentmenat, fins que va venir a buscar-me el Barça.
Ara mateix ja t'hi dediques, però sempre ha sigut la teva passió.
Sí, des de ben petit em va cridar l'atenció i he practicat aquest esport tota la vida. També ens ve de família, ja que el meu germà encara juga al Sant Feliu i va passar pel Barça, i el meu cosí està a Primera Catalana amb el Sentmenat.
Quan et fitxa el Barça?
La temporada 2017-18. Jo encara jugava al Sentmenat i ens vam classificar per als campionats de Barcelona. A dues o tres setmanes d'acabar aquesta competició, el coordinador de l'hoquei del Barça, que en aquell moment era l'Edu Castro, va trucar als meus pares per fer les proves d'accés i em van agafar.
Quan et ve a buscar el Barça, és quan de veritat creus que et podràs dedicar a l'hoquei?
Dedicar-m'hi com a tal, sempre ho havia volgut, perquè era el que més m'agradava. Quan vaig entrar al Barça, el primer any, no ho vaig passar gaire bé, perquè era petit i jugava poc, vaig pensar que potser no era tan bo, però a partir d'allà em vaig anar adaptant. El canvi amb Sentmenat era gegant. Al Barça els entrenaments són molt potents, amb molt més joc d'equip, molta més tècnica, molta més pressió i està tot preparadíssim. Cal un procés d'adaptació per a tots els jugadors nous que hi van entrant.
I vas debutar amb el primer equip.
Així és. Els jugadors de la base anem pujant entre setmana amb el primer equip per fer entrenaments, d'aquesta manera l'staff tècnic del primer equip s'assegura tenir jugadors rodats davant possibles lesions. Doncs ara deu fer 2 o 3 setmanes que es va lesionar un company i, una setmana abans de debutar, em van avisar que entrenaria tota la setmana amb ells per entrar a la convocatòria del partit de dijous. Com que aquell partit era contra el segon classificat, no vaig tenir l'oportunitat de debutar, però em van tornar a convocar pel diumenge i, aleshores, sí que vaig disputar els meus primers minuts amb el primer equip del Barça.
És difícil mantenir-se al primer equip? com portes el fet d'anar pujant i baixant?
Establir-m'hi de forma definitiva ja sabia que era pràcticament impossible, perquè jo estava pujant per substituir a un lesionat. El repte que jo em plantejava era entrenar molt bé perquè em tinguessin a mi com el substitut del lesionat i que no cridessin un altre en el meu lloc. Es tracta d'esforçar-se al màxim a l'entrenament per tal que confiïn en tu i, com tot a la vida, sempre cal una mica de sort.
Es pot viure de l'hoquei patins?
Al Barça probablement sí, però no per retirar-te tota la vida com al futbol. Mentre juguis podràs viure tranquil el teu dia a dia, però això no passa a tot arreu. Hi ha molts equips que ho han de combinar amb la seva feina perquè si no no poden viure. Tot i això, inclús al Barça, és molt important tenir els teus estudis perquè en un futur hauràs de treballar d'altres coses, segur. Quan ja no tinguis el contracte, hauràs de tenir quelcom darrere.
Com t'has format.
Ara estic acabant 2n de batxillerat, tot i que hauria d'estar fent 1r any de carrera. L'any passat se'm va fer difícil combinar el Barça amb els estudis i vaig haver de repetir.
És difícil compaginar-ho.
Sí, però t'he de dir que no s'excusa el que em va passar. Jo soc conscient que el més important és aprendre a gestionar el temps. També és veritat què anar a Barcelona cada dia, fer una hora de físic, 1 hora de tàctica o vídeo i 2 hores d'entrenament, t'ocupen gran part del temps.
Et continues veient amb excompanys i exentrenadors del Sentmenat?
Més amb exentrenadors que amb excompanys. De companys en vaig tenir molts perquè la plantilla canviava cada temporada. Mantinc relació amb entrenadors que es van alegrar molt per mi quan vaig fer el salt al primer equip. De fet, un d'ells entrena ara al meu germà i moltes vegades coincidim als partits i comentem la jugada.
Quin és el teu vincle amb Sentmenat.
És casa meva. Passo molt temps fora amb el club i quan torno sento que és el meu lloc, on està la meva gent on em sento còmode i tranquil i on puc ser jo mateix i trobar-me feliç. A més, sempre li estaré agraït al meu poble, ja que aquí he crescut com a persona, però també com a jugador d'hoquei, per arribar on estic ara.