"Animo a tota la gent que es vulgui dedicar a la dansa que ho faci"

Quant fa que et dediques a la dansa? Com et vas formar? 

Principalment, vaig estudiar a l'Institut del teatre, però abans ja vaig començar a Caldes de Montbui a una escola de dansa, després vaig estudiar a Sabadell, a diverses escoles de flamenc i més tard em van becar a la Company & Company. En l'àmbit de la dansa he fet de tot i m'he intentat formar en tot: Espanyola, contemporània, jazz, Urban, teatre musical, etc. Des dels 6 anys que estic centrat en el meu somni que és treballar d'això que tant m'agrada. 

Sempre t'han agradat la dansa i les arts escèniques? 

I tant. Ja em formava des que tenia 6 anys i des d'aleshores no he parat mai. Tot el món de la dansa m'encanta, per això també vaig fer classes a Sentmenat. He intentat donar visibilitat, ensenyar en llocs on potser no es coneix tant aquest tipus d'art. En general he anat fent coses que em vinculessin amb aquest món.

Quin és el teu vincle amb Sentmenat. 

Des de petit he crescut a Sentmenat, hi tinc la meva família i els meus amics. És la meva casa, on he fet la meva vida. Allà tinc tot el vincle sentimental amb família i amics. A més, des de petit, sempre he fet ball i també he promogut molt la dansa aquí al poble. A Sentmenat es feia el " Tu tens talent", un concurs d'arts escèniques i jo em presentava cada any amb una coreografia i el vaig guanyar algunes vegades. També he fet altres projectes, com un amb la Júlia Pelaez, una companya i amiga, en el qual l'ajuntament ens va demanar dues peces coreogràfiques pel 25N. A més, aquest any tornarem a recuperar una d'aquestes peces.

Quant fa que actues al musical Lola? Com és l'experiència? 

Des del setembre. Ha estat una experiència brutal i de fet continua sent així perquè encara tenim dates. Ha sigut el meu primer musical professional i crec que no podria haver anat millor.

Ja t'agradava Lola Flores?

Tenia coneixement d'ella i de la seva història tot i, evidentment, no ser de la mateixa època. Però sempre he pensat que és història del país. Va marcar a molta gent durant la seva època i, a hores d'ara, ho continua fent. El musical es basa en els anys 50-70 que van ser uns anys molt difícils amb el franquisme i m'ha sorprès molt tota la seva vida quan l'he anat coneixent millor. Era una dona molt avançada als seus temps. Era una dona molt lluitadora, molt oberta de ment, parlava de la seva vida sexual sense problema, recolzava el col·lectiu LGTBIQ+ En aquest sentit, per exemple, ella volia cobrar igual que els homes i que el seu treball es veiés recompensat de forma justa. El nostre musical pot ajudar a fer que la gent la conegui millor. Era La faraona. La reina dels escenaris. Un exemple en molts sentits. No pot tenir un altre nom, era increïble.

No vas acabar per casualitat al musical de Lola. 

No. Antonio Corral, un company i amic, que és "bailaor" i ballarí, em va proposar fer el càsting de Lola a l'agost quan buscaven un elenc nou i van comptar amb mi. A partir d'aquí és com vaig començar a formar part de l'equip. De totes maneres, com t'he dit, a mi ja m'agradava molt aquest estil i penso que vaig encaixar bé des del primer moment. 

T'agrada la seva música? 

Sí, la meva àvia des que era petit cantava coples d'Antonio Molina o de la Lola Flores a totes, i em recorda a quan estava a casa seva. M'he criat molt amb aquesta música, també perquè part de la meva família és andalusa. Crec que Lola Flores també es pot identificar amb això, perquè es va casar amb un català, el Pescaílla, i va tenir als seus tres fills. No deixa de ser reflex de la vinculació que hi ha a Catalunya amb moltes altres regions.

L'obra està tenint molt èxit. 

Sí. Ha tingut un feedback molt bo a Barcelona i a les altres ciutats, en general, també

Quines altres obres o actuacions has fet? 

Doncs vaig estar a Canàries l'any passat, treballant  com a ballarí, en una companyia de dansa espanyola i flamenc, a més també vaig fer el musical "Castle School" amb El Ritme de Sabadell i el vam estrenar al Teatre Victòria i al Teatre del Sol. Treballo amb altres projectes emergents i, a part de Lola, estic fent amb molt d'afecte funcions al Palau de la Música per l'òpera de Carmen i La Traviata.També, durant aquest any, he estat treballant com a coreògraf a les "zarzuelas" de la Corte del Faraón i Manojo de Rosas de la companyia Milnotes. 

T'hi vols dedicar tota la vida a això? 

Sí, m'agradaria estar tota la vida com ara, o millor. És un sector bastant precari per les condicions i per volum de feina. A vegades pots estar en la meva situació actual, però molts mesos després no trobar grans actuacions i no poder viure de les arts escèniques. De moment he de combinar la feina amb altres tasques com ser professor o algunes actuacions més petites, però si pogués, viuria d'això tota la vida. Ho tinc molt clar.

Com descriuries la teva professió.
Passió i sacrifici

Creus que a Catalunya hi ha poc coneixement d'aquest estil de dansa o inclús de la música de Lola Flores? 

Crec que sí, però crec que és perquè no es dona el suport suficient. Nosaltres donem molta visibilitat. Lola Flores va morir al 1995, però crec que la seva història és molt coneguda actualment i que els joves haurien de continuar coneixent-la. És una icona. Crec que falta coneixement i a Catalunya en concret també. Falta coneixement i inversió en tota mena d'arts escèniques i en concret en la dansa.

No és una feina fàcil.

Com moltes que tampoc ho són. Però animo a tota la gent que es vulgui dedicar a la dansa que ho faci. Que tot i que sigui un món precari, que sigui molt difícil i que demani molt sacrifici, cal intentar-ho tot a la vida, perquè és molt maco. Que no es deixin vèncer per discursos com "amb això no et guanyaràs la vida". Cal fer el que t'agradi. Cal sacrificar-se si després creus que acabaràs sent feliç. Moltes vegades et poden dir que no, però segur que t'acabaran dient que sí en alguna ocasió. Moltes vegades quan em pregunten a què em dedico i els contesto que "ballo professionalment", em tornen a dir: "Ah d'acord, i de què treballes?" Això és perquè falta coneixement. Ho veuen com un entreteniment i no com una professió. S'ha de canviar aquesta visió.