Eva Bellerino: “La medicina familiar i comunitària és la millor especialitat del món”

Eva Bellerino és sentmenatenca i doctora al CAP de Badia del Vallès.

És llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en Medicina Familiar i Comunitària. La seva experiència, de més de 25 anys, ha estat reconeguda recentment amb el Premi a l’Excel·lència Professional que atorga el Col·legi de Metges de Barcelona. Bellerino ha format part de diferents equips d’atenció primària al Vallès Occidental, on també ha estat directora, tutora de residents i especialista en urologia i sexualitat clínica.

 

Com t’ha fet sentir rebre el premi del Col·legi de Metges per l’Excel·lència Professional?

Ha estat una sorpresa extraordinària que m’ha fet molta il·lusió, perquè a més, et trien els companys, tot i que després un jurat independent pren l’última decisió, i això m’omple d’orgull. És una recompensa a tota una carrera treballant i estudiant, perquè avui dia encara continuo formant-me.

Sempre havies volgut estudiar medicina?

Ho sabia des de ben petita. Als 7 o 8 anys ja volia dedicar-me a alguna cosa relacionada amb l’àmbit sanitari i el més habitual era imaginar-te sent metge.

I l’especialitat en medicina familiar i comunitària, com la vas escollir?

Durant el 6è any de carrera vaig tenir una molt grata experiència amb la medicina familiar i en aquell moment vaig decidir que volia dedicar-m'hi. Em va encantar la visió holística que comporta l’atenció del pacient de forma integral. No tractes únicament una malaltia, sinó que tractes una persona malalta, i coneixes la seva experiència i l’acompanyes en el seu procés.

Què et va cridar l’atenció de l’especialitat?

La visió holística. Tractes els temes clínics, però també l’esfera social, la familiar o fins i tot la comunitària, que és una de les més importants. Et preguntes perquè pot tenir un diagnòstic o altre tenint en compte tots els aspectes de la vida del pacient.

Ets tutora d’estudiants en pràctiques, què t’agrada d'aquesta part de la professió?

La docència és un regal i una oportunitat de deixar un llegat. Jo vaig aprendre de molts altres professionals que m’han transmès gran part dels meus coneixements i ara sóc jo qui vol ser generosa i deixar el meu coneixement als metges i metgesses del futur, que seran els que seuran en aquestes consultes més endavant. Ser la seva tutora és un orgull.

Veus moltes diferències entre generacions de metges?

Noto moltíssim com els professionals més joves apliquen la tecnologia al seu dia a dia. La cerca d’informació i la resolució de diagnòstics és més eficient i ràpida amb les eines que tenim avui dia, i d’això també n’aprenc. És una simbiosi, jo els transmeto coneixement i ells i elles també m’ensenyen coses a mi.

Què és el que més t’agrada de la medicina familiar?

Per a mi el millor és el salari emocional, és a dir, allò que et deixa el pacient quan marxa. A vegades els pacients et parlen de coses que només te les expliquen a tu, i tu els acompanyes en el seu procés. A més, de forma longitudinal. A molts i moltes els coneixes quan són joves i els tractes al llarg de la vida, per tant, coneixes el seu recorregut.

I el més difícil?

Sense dubte, el canvi de xip entre un pacient i l’altre. Tots es mereixen el mateix tracte i dedicació, així que has de començar de nou en cada consulta, deixar un moment enrere aquest salari emocional que et pot haver deixat un pacient i centrar-te en el següent.

I com s’aconsegueix aquesta dinàmica amb tan poc temps de consulta?

10 minuts donen per molt. A més, jo em preparo les consultes una hora abans per tenir-ho tot llest quan el pacient entra per la porta i dedicar-li un temps de qualitat. Cada pacient és únic i es mereix el millor temps.

Quins són els projecte en què et centraràs en el futur?

D’una banda, la docència, que per a mi és clau. I, per altra banda, en el desenvolupament d’un projecte de sexologia clínica al CAP. És una branca de la medicina que no es toca durant la carrera, però que és molt important. Jo vaig estudiar un màster i m’hi he especialitzat, perquè crec que és un tipus de tractament necessari que vull oferir als meus pacients. El meu somni és poder tractar la sexologia d’una forma integral, amb consultes individuals i també en parella. La sexologia clínica no s’ha tingut gaire en compte en la medicina familiar i crec que és molt important.