L'Ajuntament de Sentmenat obrirà expedients sancionadors als bancs amb habitatges buits

L'Ajuntament de Sentmenat es va posar en contacte amb les entitats financeres del municipi i que tenen habitatges buits, per tal d’informar-los sobre el compliment de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, i de les accions que l’ajuntament iniciaria, emparant-se en aquesta. 

Segons les dades de què es disposa a l’ajuntament, a data maig de 2016, hi ha 14 habitatges que podrien estar afectats per aquesta Llei. L'objectiu principal és perseguir d’incompliment de la funció social de la propietat, obrint expedients sancionadors, si es dóna el cas, als bancs amb habitatges buits durant més de dos anys i sense justificació, per forçar-los a ocupar-los o a cedir-los com a vivenda social.

L'habitatge, un dret fonamental

L’habitatge és una de les preocupacions més importants per a la ciutadania catalana, que veu com d’anys ençà els preus d’aquest bé de primera necessitat han augmentat molt pel damunt del seu salari, cosa que obliga les famílies -en el millor dels casos- a endeutar-se fins a límits que posen en perill llur capacitat de consum, amb terminis d’amortització dels préstecs cada cop més llargs i subjectes als riscos i les incerteses davant canvis futurs, ja siguin laborals, familiars o de tipus d’interès. 

L’oferta d’habitatges de lloguer és manifestament insuficient o no és competitiva, atès que les rendes són elevades en comparació amb les quotes hipotecàries a llarg termini. En conseqüència, cada cop més els sectors socials sensibles, com els joves, la gent gran, els immigrants i les persones en situació de risc, pateixen situacions d’exclusió del dret a l’habitatge i un augment continu de casos de pobresa energètica.

Què diu la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge?

Els principals factors en els quals es sustenta la Llei passen pels següents aspectes:

Una segona oportunitat per a les persones endeutades. Es fixa com haurien de ser els procediments judicials i extrajudicials perquè les famílies puguin liquidar els seus deutes vinculats amb l'habitatge habitual, sempre que es trobin en risc d'exclusió. Especifica, sota diversos condicionants i un cop liquidats tots els actius dels deutors, que el jutge "pot acordar la cancel•lació dels imports no satisfets".

Lloguer social. No es pot executar cap desnonament sense oferir abans un lloguer social, sempre que es tracti de famílies vulnerables que prèviament compleixin uns criteris objectius i validats pels serveis socials.

Els grans tenidors d'habitatge. Hi ha un segon condicionant per no poder executar un desnonament. Té a veure amb els propietaris de diversos habitatges, i la llei marca que els grans propietaris són les entitats financeres, immobiliàries o fons d'inversió que siguin titulars d'una superfície habitable de més de 1.250 metres quadrats, exceptuant els promotors socials o els propietaris de pisos de protecció oficial. Incomplir això podria comportar la imposició de sancions.

Garantir un parc social de lloguer. L'administració pot obligar a cedir habitatges durant un període mínim de tres anys, quan existeixi com a mínim una unitat familiar en situació de risc d'exclusió dins el mateix municipi. Aquesta cessió obligatòria s'aplica també sobre els considerats grans propietaris.