L'Ajuntament de Sentmenat surt en defensa de les Tiones!

En primer lloc, la inclusió de la tiona com a figura nadalenca no és un invent  sentmenatenc. Fa anys que aquestes figures es deixen veure a les fires nadalenques, juntament amb els tions, els tionets i les tionetes. La tradició popular d’humanitzar-la, donar-li menjar, posar-li potes, barretina i expressió facial masculina i algunes vegades femenina, ja està normalitzat al municipi des de fa anys ençà i moltes famílies sentmenatenques ja gaudeixen dels àpats nadalencs amb la presència de la tiona. 

Per primera vegada a les places de Sentmenat han arribat les tiones i els tions amb dos objectius: un, que els infants de Sentmenat els gaudeixin; i dos, la inclusió de la tiona al costat del tió.

En segon lloc, com a ajuntament feminista que som, tenim el deure d’incloure la perspectiva de gènere i les figures femenines a les nostres tradicions populars, a les quals el paper de la dona sempre ha estat exclosa. Per aquest motiu, l’arribada de la dona dels nassos el 2010, les pastoretes (organitzades per la secció de teatre del Coro) el 2019, les tiones el 2020 i així successivament fins a introduir-les a tots els actes de l’Ajuntament de Sentmenat per visibilitzar la igualtat de gènere. La intenció no és trencar amb les tradicions, sinó evolucionar i incloure les figures femenines per tal de sensibilitzar a la població de la manca d’aquestes en els espais públics i argumentar-ne els motius de l’exclusió d’elles, del 50% de la població, durant etapes llargues de la història.

Qüestionar-se perquè no hi han estat és positiu, i es podrien donar infinitat d’exemples de figures masculines al llarg de la nostra història: el Rei Carnestoltes, Ses Magestats els Reis Mags d’Orient, l’Home dels Nassos, el tió, la missa del gall, el pare Noel, etc. En canvi, tenim l’exemple femení de la llufa dels sants Innocents. Poques figures femenines i  les que hi ha, de caire burlesc. Els rols de gènere de la societat, des de la introducció del catolicisme, sempre ha lloat la figura masculina, però en canvi no ha passat el mateix amb la femenina que sempre ha estat redirigida a tasques de cura, domèstiques i per a la procreació, i invisibilitzant-la en els espais de poder i decisoris. 

En tercer lloc, som conscients que vivim en una societat patriarcal, on tenim interioritzats i normalitzats els micromasclismes. Des de l’Ajuntament de Sentmenat fem una aposta clara i valenta innovant amb figures femenines i contribuint a minimitzar els rols de gènere de la societat i incloent-los a la vida dels més petits de Sentmenat. La lluita feminista, ha de ser present al carrer, a tots els espais, però també a les institucions.

Per últim, des de l’equip de govern de Sentmenat encoratgem als mitjans de comunicació a qüestionar-se el ressò que ha tingut la inclusió de la tiona al nostre vocabulari popular i no en canvi a visibilitzar temes realment importants com perquè no s’estan aturant els desnonaments, la precarietat del sistema sanitari, els ERTE pendents de pagament, la gestió de les ajudes dels autònoms i perquè s'està reconduint les festes nadalenques a potenciar el consumisme  i no a l’afavoriment de l’evolució de la pandèmia.

 Visca la lluita feminista i anticapitalista!