L'energia en la meva mobilitat

Consells que formen part de la Setmana de l'Energia - El transport públic: una decisió encertada L’espectacular increment que ha experimentat la mobilitat de persones i mercaderies durant els darreres anys ha convertit el sector transport en el consumidor d’energia més important i en la principal font d’emissions de gasos contaminants a l’atmosfera. A Catalunya, el transport provoca el 29% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, de les quals més de la meitat corresponen a vehicles privats. Tots els escenaris de futur mantenen o incrementen la tendència de creixement de la mobilitat. Per aquests motius, la Setmana de l’energia dedica el dimecres 19 d’octubre a l’energia i a la mobilitat. Sistema de transport no eficient Actualment el sistema de transport al nostre país, tant de mercaderies com de persones, no és eficient en el seu conjunt. Això vol dir que hi ha modalitats de transport que estan sobreutilitzades que, a més, són les més ineficients energèticament, com ara el transport per carretera. En canvi, n’hi ha d’altres d’infrautilitzades més eficients que les anteriors, com el ferrocarril i el transport marítim. Aquesta situació fa que a Espanya la mobilitat per carretera sigui responsable del 82% del consum energètic del transport, de fet, el 45% de les persones que es desplacen ho fan amb vehicle privat. Tots en som responsables Cal la col·laboració de tothom, tant des del món científic per cercar noves fonts energètiques que ens permetin reduir la dependència del petroli (biocarburants i hidrogen), com des del vessant tecnològic per introduir vehicles més eficients amb menor consum i menys emissions de CO2. També, i possiblement en un àmbit més proper al ciutadà, caldrà treballar des de les administracions locals i autonòmiques per introduir models de mobilitat més sostenibles en els municipis. El cotxe Al món es produeix un cotxe cada segon. En els darrers anys, el nombre de vehicles a Espanya s’ha multiplicat per 5 i a Catalunya l’índex de motorització es situa en gairebé 600 vehicles per cada 1.000 habitants, 1 vehicle per parella. Europa La Comissió Europea està treballant per reduir el consum energètic i les emissions del sector transport. Es proposa com a objectiu per al 2020 aconseguir substituir l’ús del 20% de carburants líquids d’origen fòssil per combustibles alternatius, com ara els biocombustibles, el gas natural o l’hidrogen. Per afavorir aquesta tendència d’implementació s’estan aplicant diferents estratègies. En el cas del biocarburants són mesures fiscals, d’utilització i promoció i de qualitat. De fet, els biocarburants són els primers en tenir data de substitució, concretament a finals d’aquest any els països membres han d’haver arribat a un 2% de substitució. - Mesures fiscals: Gràcies a una Directiva Europea i un Reial Decret Espanyol s’ha aconseguit que el biocombustible estigui exempt totalment o parcialment d’impostos de manera que el preu al mercat d’aquest producte sigui competitiu. - Mesures d’utilització i promoció: Tant des d’Europa com des del govern central i autonòmic s’estan portant a terme campanyes per afavorir el consum d’aquesta alternativa de combustible més eficient i ecològica. - Mesures de qualitat: És molt important assegurar un grau òptim de qualitat de la producció d’aquests nous biocombustibles per garantir un bon funcionament en els nous motors dels automòbils. Llei Integral del Transport El Parlament de Catalunya ha estat pioner a tot Espanya en aprovar la Llei de la Mobilitat 9/2003 en la que s’assumeix la mobilitat com a un fenomen que requereix ser objecte d’intervenció pública. La Llei ofereix una visió global de la mobilitat, on es prioritzen els sistemes de transport més sostenibles, com ara el transport públic o anar a peu o en bicicleta, sense renunciar a la complementarietat del transport privat. Es determina la intermodalitat, és a dir, l’ús combinat de diversos tipus de transport per assolir la destinació desitjada, com el sistema de màxima eficiència en l’aprofitament dels recursos del transport. Els plans d’inversions, estableixen com a prioritaris els projectes de mitjans de transport de menor cost social i ambiental, tant de persones com de mercaderies. Des dels municipis La Llei Integral del Transport proposa un seguit d’objectius que cal portar a terme des dels municipis per reduir la despesa energètica i les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Són recomanacions que fomenten l’ús combinat de diferents tipus de transport en un mateix trajecte. - Integrar les polítiques de desenvolupament urbà amb les de mobilitat de manera que es minimitzin els desplaçaments habituals, és a dir, relacionar la planificació de l’ús del sòl amb l’oferta de transport públic. - Establir mecanismes de coordinació per aprofitar al màxim els transports col·lectius, siguin públics, escolars o d’empresa. - Efectuar i dur a terme propostes innovadores que afavoreixin un ús més racional del vehicle privat, com el cotxe mutiusuari (carsharing) o bé el cotxe compartit (carpooling). - Afavorir els sistemes de transport als polígons industrials segons la demanda. - Promoure la construcció d’aparcaments dissuasius a les estacions de tren i a les principals parades d’autobús per tal d’afavorir l’intercanvi modal. - Promoure i incentivar l’ús de combustibles alternatiu al petroli, especialment en el transport col·lectiu i en l’àmbit urbà. - Promoure la implantació de benzineres que distribueixin biodièsel. - Dissenyar campanyes d’educació i sensibilització en matèria de mobilitat i que facin atractiu l’ús del transport públic combinat de forma racional conjuntament amb el vehicle privat. - Per a un ús eficient del cotxe El vehicle privat és una eina bàsica en el nostre model de vida però l’actual ús que se’n fa contribueix a un gran consum energètic i és responsable de les principals emissions de gasos d’efecte hivernacle. Poc eficient El transport és des de fa anys el principal consumidor d’energia de Catalunya i el principal emissor de gasos d’efecte hivernacle. El 40% del consum energètic del país és utilitzat per moure, a parts pràcticament iguals, les mercaderies i les persones. Aquest elevat consum depèn en un 98% del petroli, una energia cada cop més cara i escassa. Aquest fet fa que el transport per carretera sigui el més ineficient de tots quant és, a més, el que suposa el 80% dels desplaçaments. Ús intel·ligent S’ha de ser conscients que el vehicle privat continuarà suposant una eina bàsica en el nostre model de vida malgrat que calgui incrementar l’eficiència del sistema de transports col·lectius. Per aquesta raó hem de saber escollir, de forma intel·ligent, com i quan volem utilitzar el nostre vehicle. Si tots els membres d’una família de 4 persones que realitzen uns desplaçaments anuals en vehicle privat de 10.000 km incorporessin criteris racionals en la seva mobilitat, és a dir, que el vehicle familiar fos eficient, que utilitzessin el transport públic en els seus desplaçaments a la feina i a l’escola, i altres mitjans com ara la bicicleta o anar a peu en els desplaçaments curts, arribarien a estalviar el 60% del consum energètic associat als seus desplaçaments. A l’hora de plantejar qualsevol desplaçament hem d’estudiar les opcions de poder compartir vehicle, fer servir el transport públic o anar a peu. En trajectes per l’interior de la ciutat és més ràpid i econòmic anar a peu, amb bicicleta o transport públic que amb cotxe. L’ús intel·ligent del cotxe ja comença en el moment d’adquirir-lo. En cotxes de més cilindrada podem arribar a pagar de tres o quatre vegades més pel carburant que si utilitzem un vehicle de més baix consum. Si disposem d’un cotxe dièsel podem utilitzar el biodièsel com a carburant, més respectuós al medi ambient que el gasoil. Conducció econòmica i eficient Durant aquest any l’Institut Català de l’Energia ha realitzat 200 cursos pilot de conducció econòmica i eficient amb uns resultats molt positius que han fet programar per l’any vinent 2.000 cursos més a tot Catalunya. La conducció econòmica és la que permet reduir notablement els consums de carburants, per tant, d’emissions de CO2 a l’atmosfera. Només el 15% de l’energia subministrada al vehicle en forma de carburant és aprofitada per al desplaçament, la resta, el 85% es perdrà en forma de calor, friccions, ralentí... Per a aconseguir una conducció econòmica cal seguir unes regles bàsiques: 1. Cal engegar el motor sense trepitjar l’accelerador: - Gasolina: s’ha d’iniciar la marxa immediatament després d’engegar per no endarrerir l’escalfament del motor. - Dièsel: cal esperar uns segons abans de començar la marxa per garantir que l’oli arriba en condicions adequades a la zona de lubricació. 2. S’ha de canviar a la 2a marxa al cap de 2 segons o 6 metres aproximadament. 3. Hi ha d’haver progressió en les marxes: l’interval de revolucions idoni per canviar és de - Gasolina entre 2.000 i 2.500 rpm - Dièsel entre 1.500 i 2.000 rpm 4. Cal una major utilització de les marxes llargues (la 4a i la 5a) i arribar a aturar el vehicle amb la marxa més llarga possible i un cop aturat treure la marxa. 5. És recomanable la utilització de “salts de marxes” en la progressió creixent: - De la 2a a la 4a en poca velocitat mitjana del trànsit viari. - De la 3a a la 5a en elevada velocitat mitjana del trànsit viari. 6. Cal accelerar de forma àgil, immediatament després de realitzar el canvi de marxa, però sense arribar a trepitjar el pedal a fons. - El biodièsel a Catalunya El biodièsel és un carburant net, una font d’energia renovable no contaminant i biodegradable. Pot ser usada amb total garantia en motors dièsel sense necessitat de modificacions tècniques en una barreja no superior al 20% (és a dir, que el combustible que es reposta té més d’un 80% de gasoil i fins a un 20% de biodièsel) i havent comprovat les especificacions tècniques del motor. Actualment els conductors particulars poden proveir-se de biodièsel (en una mescla del 10 o el 20% èster-metílic i el 90 o 80% de gasoil) a un centenar d’estacions de servei d’arreu de Catalunya. L’origen El biodièsel és un carburant derivat d’olis vegetals, reciclats o verges. El biodièsel d’oli reciclat prové de greixos vegetals i olis usats en la indústria alimentaria, caterings, cuines i recollida domiciliaria de deixalles que no poden ser reutilitzats en la cadena alimentària. És doncs una manera de donar sortida a un residu. El biodièsel vegetal d’olis no reciclats es produeix a partir d’olis extrets de la colza, la soja i el girasol. En aquest cas, el biodièsel també es presenta com a una alternativa agrícola de desenvolupament per a l’ús industrial no alimentari amb l’aprofitament de terres obligades a quedar en guaret per la reforma de la Política Agrària Comunitària. Així, s’ajuda a mantenir el nivell d’ocupació rural i millorar la capacitat productiva d’aquest sector. Avantatges Les prestacions del biodièsel són les mateixes que les del gasoil convencional, amb el valor afegit que el biocombustible aporta una millor lubricació als motors, ja que es tracta d’un derivat de l’oli que els allarga la vida i afavoreix la reducció dels sorolls. La combustió del biodièsel produeix menys emissions dels gasos causants de l’efecte hivernacle i tampoc emet altres contaminants que s’utilitzen com additius del gasoil, com ara el sofre. Quant al preu de venda, tot i ser un producte més car, atès que els preus de la matèria primera que s’utilitza (oli girasol, oli soja..) estan referits al mercat alimentari, el biodièsel pot costar el mateix que el gasoil, degut a l’exempció de l’impost especial d’hidrocarburs. Consum No obstant això, el consum de biodièsel, no està estrictament lligat al consumidor particular. Les flotes de transport col·lectiu, tant del sector públic com el privat, cada cop mostren més interès en aquest combustible. Pel que fa a mercaderies, es pot dir el mateix, exemples en són les empreses Parosa i Fercam. De fet, des de començaments dels anys noranta, la Generalitat de Catalunya està afavorint la implantació dels biocombustibles en el sector del transport. Les primeres experiències amb biocarburants es van fer a flotes d’autobusos de Mataró, el Masnou, Vic i Barcelona. Després de fer proves, amb un quilometratge de més de 250.000 km, els resultats són equiparables als vehicles que funcionen amb gasoil. Més informació: www.icaen.net