Contactar
Twitter
Facebook
Youtube
Instagram
Idiomes
Català
Castellà
Anglès
Alemany
Francès
03.03.2025 | 22:56
Ajuntament de Sentmenat
Cercar:
L'Ajuntament
El Municipi
Transparència
Actualitat
Serveis
Porta a Porta
Turisme
Enquesta de percepció de seguretat de Sentmenat
L'Ajuntament
Agenda institucional
Alcaldessa
Consistori
Equip de govern
Oposició
Pla d'Actuació Municipal
Grups municipals
Resultats electorals
Normativa
Ordenances, reglaments i estatuts
Avanç del Pla d’Ordenació Urbanística
Planejament urbanístic vigent
Cercador d’Informació i Documentació Oficial
Plans locals
Oficines municipals
Òrgans de govern
Òrgans de govern i funcions
El Ple
Convocatòries de ple
Resultats dels plens
Actes de ple
videoactes fins el 25/02/2021
vídeoactes des del 25/03/2021
Vídeoactes al Youtube
Junta de Govern Local
Junta de Govern Local
Acords de la Junta de Govern Local
Comissió Informativa
Regidories
Òrgans de Participació
Consell d'Infants
Consell Escolar Municipal
Consell Municipal de Cultura
Festa Major Jove
Participació ciutadana
Reglament de Participació Ciutadana
Reurbanització del Casc Antic (2020-2021)
Posem nom a l'escola nova! (2021)
Pressupost participatiu (2018-2019)
Retiment de comptes
Serveis
Seu electrònica
Tauler d'anuncis
El Municipi
Sentmenat
Descripció general
Sentmenat en xifres
Història
Guia del municipi
Com arribar
Transport públic
Geoportal del municipi
Guia de carrers
Quadre de classificació del municipi
Entitats, equipaments i comerços
Entitats i Associacions
Equipaments municipals
Comerços i Restauració
Telèfons i correus de contacte
Transparència
Informació Econòmica i Financera
Pressupostos municipals
Pressupost 2024
Pressupost 2023
Pressupost 2022
Pressupost 2021
Pressupost 2020
Pressupost 2019
Modificacions pressupostàries
Pressupost 2021
Pressupost 2020
Liquidació pressupostària
Exercici 2022
Exercici 2021
Exercici 2020
Exercici 2019
Execució Trimestral de les Entitats Locals
Exercici 2022
Exercici 2021
Exercici 2020
Exercici 2019
Període de Pagament i Morositat
Exercici 2023
Exercici 2022
Exercici 2021
Exercici 2020
Exercici 2019
Activitat subvencional
Subvencions any 2022
Subvencions any 2021
Subvencions any 2020
Contractació pública
Cost de les campanyes publicitàries
Exercici 2021
Ordenances Fiscals
Exercici 2025
Exercici 2024
Exercici 2023
Exercici 2022
Exercici 2021
Exercici 2020
Càrrecs i retribucions
Càrrecs electes (retribucions i dedicació)
Personal eventual
Grups municipals (assignacions)
Empleats públics
Estructura organitzativa
Personal de l'Ajuntament
Retribucions
Condicions de treball
Totes les ofertes d'ocupació
Processos selectius
Pla Anual de Contractacions
2021
2022
Portal de Transparència
Portal electrònic de transparència
Infoparticipa: Indicadors de Transparència
Convenis
Responsable de comunicació
Tràmit d'accés a la informació pública
Actualitat
Agenda
Notícies
L'opinió dels partits
Revistes Municipals
Butlletí municipal
Butlletí empresarial
Butlletí #58 · 8 de febrer del 2024 · Projecte Go On Local
Butlletí #57 · 8 de febrer del 2024 · Mesures per fer front la sequera
Butlletí #56 · 18 de gener del 2024
Butlletí #55 · 30 de novembre del 2023
Butlletí #54 · 23 d'octubre del 2023
Butlletí #53 · 5 de juliol del 2023
Butlletí #52 B · 8 de juny del 2023
Butlletí #52 · 8 de juny del 2023
Butlletí #51 · 18 de maig del 2023
Butlletí #50 · 19 d'abril del 2023
Butlletí #49 · 29 de març del 2023
Butlletí #48 · 6 de març de 2023
Butlletí #47 · 19 de gener de 2023
Butlletí #46 · 17 d'Octubre del 2022
Butlletí #45 · 8 de Juliol del 2022
Butlletí #44 · 21 d'Abril del 2022
Butlletí #43 · 25 de Març del 2022
Butlletí #42 · 2 de Març del 2022
Butlletí #41 · 17 de febrer del 2022
Butlletí #40 · 20 de desembre 2021
Butlletí #39 · 2 de desembre 2021
Butlletí #38 · 25 de novembre 2021
Butlletí #37 · 18 de novembre 2020
Butlletí #36 · 12 de novembre 2021
Butlletí #35 · 21 d'octubre 2021
Butlletí #34 · 18 d'octubre del 2021
Butlletí #27 · 25 de Juny 2021
Butlletí #26 · 23 de desembre 2020
Butlletí #25 · 1 de desembre 2020
Butlletí #24 · 16 de novembre 2020
Butlletí #23 · 6 de novembre 2020
Butlletí #22 · 5 de novembre 2020
Butlletí #21 · 3 de novembre 2020
Butlletí #20 · 23 de Setembre 2020
Butlletí #19 · 16 de Setembre 2020
Butlletí #18 · 7 d' Agost 2020
Butlletí #17 · 31 de juliol 2020
Butlletí #16 · 21 de juny 2020
Butlletí #15 · 9 de juliol 2020
Butlletí #14 · 1 de juliol 2020
Butlletí #13 · 15 de juny 2020
Butlletí #12 · 12 de juny 2020
Butlletí #11 · 8 de juny 2020
Butlletí #10 · 29 de maig 2020
Butlletí #9 · 26 de maig 2020
Butlletí #8 · 25 de maig 2020
Butlletí #7 · 14 de maig 2020
Butlletí #6 · 7 de maig 2020
Butlletí #5 · 30 d'abril 2020
Butlletí #4 · 23 d'abril 2020
Butlletí #3 · 16 d'abril 2020
Butlletí #2 · 8 d'abril 2020
Butlletí #1 · 1 d'abril 2020
Sentmenat, comerç a comerç
Butlletí digital
Concurs de relats de Ciència-Ficció
Xarxes Socials de l'Ajuntament
Radio Sentmenat en directe
Hemeroteca de Notícies
Serveis
Atenció a la ciutadania
Administració Electrònica
Ciutadania
Benestar Animal
Cultura
Educació
Esports
Hisenda
Igualtat
Joventut
Ocupació
Policia Local
Impuls Econòmic
Salut
Serveis Socials
Territori i Medi Ambient
Urbanisme, Obres i Activitats
Porta a Porta
Horari oficina informadors
Butlletí
Calendaris recollida
Comercial
Domèstic
Adhesius
Roba
Bolquers i tèxtil sanitari
Roll-up App
Guia de reciclatge
Preguntes Freqüents
Protecció de dades
Residu, on vas?
Turisme
Rutes per conèixer Sentmenat
Espai Natura Local
Itineraris històrics
Itineraris de natura
Gymkana turística
Patrimoni Arquitectònic
Catàleg i Pla Especial de Patrimoni de Sentmenat
Masies
Castell de Sentmenat
Festes i fires
Tradicions
Festa Catalunya
Enquesta de percepció de seguretat de Sentmenat
home
Actualitat
Agenda
Notícies
L'opinió dels partits
Revistes Municipals
Concurs de relats de Ciència-Ficció
Xarxes Socials de l'Ajuntament
Radio Sentmenat en directe
Hemeroteca de Notícies
Notícies
Agenda
Notícies
L'opinió dels partits
Revistes Municipals
Concurs de relats de Ciència-Ficció
Xarxes Socials de l'Ajuntament
Radio Sentmenat en directe
Hemeroteca de Notícies
Les energies renovables
Divendres, 21 d’octubre de 2005
Consells que formen part de la Setmana de l'energia
- Les energies renovables a Catalunya LÂ’energia eòlica a Catalunya LÂ’energia eòlica és una font dÂ’energia renovable. Els parcs eòlics transformen lÂ’energia cinètica del vent en energia elèctrica. A Catalunya, actualment hi ha 8 parcs eòlics en funcionament amb una potencia total de 144 MW, que generen lÂ’energia equivalent al consum anual dÂ’electricitat dÂ’unes 80.000 famÃlies. DÂ’aquests 8 parcs eòlics, el primer que es va posar en marxa, lÂ’any 1991, es troba al municipi de Roses, i el darrer ha estat el de Serra de Rubió als municipis de Castellfollit del Boix, Odena i Rubió que ha entrat en funcionament al maig dÂ’enguany. Evolució Catalunya ha estat capdavantera en la utilització de les energies renovables. Aquà es va elaborar el primer atlas eòlic de lÂ’Estat espanyol i es va realitzar la primera instal·lació eòlica per a la producció dÂ’electricitat: el parc eòlic de Garriguella dÂ’Empordà , lÂ’any 1984. Malgrat tot això, la progressió de Catalunya en la implantació dÂ’aprofitaments eòlics es va veure aturada als anys noranta, justament quan ja sÂ’havien assolit uns coneixements sobre el recurs eòlic i uns desenvolupaments tecnològics i normatius que situaven aquesta tecnologia en uns bons nivells de rendibilitat econòmica. Aquesta aturada ha significat que, en aquests moments, Catalunya sigui una de les Comunitats Autònomes de lÂ’Estat espanyol amb menys potència instal·lada en parcs eòlics. Situació de lÂ’energia eòlica a Catalunya Els projectes dÂ’energia eòlica a Catalunya es concentren en determinades zones en funció del potencial eòlic, de la possibilitat dÂ’implantació determinada per lÂ’actual mapa eòlic de Catalunya i de la capacitat dÂ’evacuació de lÂ’energia elèctrica generada a la xarxa. Situació dels parcs Número de parcs Potencia (MW) En servei 8 144 En construcció 2 78 Autoritzats 31 945 El Futur Tot i que Catalunya és una de les comunitats autònomes amb menys potència instal·lada en parcs eòlics, la previsió de futur és optimista. LÂ’objectiu del Govern de la Generalitat per a lÂ’any 2007 és que la implantació dÂ’energia eòlica sigui de 1500 MW i de 3000 MW per a lÂ’any 2010. La implantació dels parcs eòlics per assolir els objectius a llarg termini ha de ser planificada amb lÂ’objectiu de: 1. Ubicar els parcs coherentment tenint en compte els recursos eòlics. 2. Minimitzar lÂ’impacte sobre el patrimoni natural, cultural i el paisatge. 3. Preveure la millora i la construcció de les infrastructures elèctriques necessà ries per a lÂ’evacuació de la producció elèctrica. 4. Comptar amb lÂ’aprovació i el suport majoritari del territori dÂ’implantació. 5. Fomentar lÂ’activitat industrial i la inversió empresarial a Catalunya en els sectors dÂ’alt valor afegit. - LÂ’energia solar tèrmica ¿Per què lÂ’energia solar tèrmica? La potència dÂ’irradiació del sol sÂ’ha estimat en 4 x 10 23 kW, aproximadament uns 200 X 10 12 vegades la potència de totes les centrals actualment en funcionament al món. El sol irradia en un segon més energia de la consumida per la humanitat en la seva història. A Catalunya, lÂ’energia solar tèrmica té un gran potencial i representa un important recurs energètic. La radiació solar disponible a Catalunya és una de les més elevades dÂ’Europa, amb mitjanes anuals dÂ’irradiació dià ria al voltant dels 14,5 MJ/m². Aquesta font neta i renovable ha experimentat, en els darrers anys, un avanç molt important, tant en la millora del seu rendiment com en la reducció del cost. El mercat de lÂ’energia solar tèrmica es troba en aquests moments en un fort creixement. Aquests indicadors apunten a una imminent eclosió dÂ’aquesta tecnologia, i es preveu que sÂ’arribi a 1.250.000 m² instal·lats lÂ’any 2015. Actualment, a Catalunya hi ha 65.000 m² instal·lats. Aquest parc representa aproximadament un el 12% dÂ’Espanya. La producció a Catalunya dÂ’energia solar tèrmica equival a les necessitats dÂ’aigua calenta de 32.500 famÃlies. El futur immediat de lÂ’energia solar tèrmica Darrerament sÂ’ha experimentat un gran creixement de lÂ’energia solar tèrmica, grà cies, en gran part, al fenomen dÂ’alta replicabilitat de les ordenances solars. Actualment, sÂ’instal·len al voltant de 25.000m2 anuals a Catalunya. Des de lÂ’any 1999 en que van ser aprovades les dues primeres ordenances a Barcelona i Sant Joan DespÃ, molts altres municipis han seguit el seu exemple. A finals de 2004, sÂ’ha arribat a 29 ordenances en vigor a Catalunya que cobreixen més dÂ’un 50% de la població catalana. Aquest exemple ha estat seguit també per altres ciutats com Madrid o Sevilla i ha despertat molt interès arreu del món on han seguit lÂ’exemple com a Ità lia i Austrà lia. Aquest gran ressò ha fer sorgir noves iniciatives més ambicioses com el Código Técnico de la Edificación, dÂ’imminent aprovació, que obligarà els edificis de nova construcció que tinguin una demanda dÂ’aigua calenta sanità ria i depenent de la zona climà tica on es troben, a incorporar una instal·lació solar tèrmica per cobrir part de les seves necessitats. DÂ’altra banda, la Generalitat de Catalunya esta treballant en un decret que reguli lÂ’adopció de criteris dÂ’ecoeficiència en els edificis on sÂ’inclouran objectius més ambiciosos en relació a lÂ’energia solar tèrmica. Aplicant aquests criteris dÂ’obligatorietat sobre la nova construcció dÂ’habitatges residencials, sÂ’estima que per lÂ’any 2015 sÂ’hagin instal·lat 850.000 m2 de noves instal·lacions dÂ’energia solar tèrmica fent del sector domèstic el principal sector per la incorporació dÂ’aquesta tecnologia. Prestacions de lÂ’energia solar tèrmica - Permet produir aigua calenta sanità ria: és lÂ’aplicació més habitual i rendible. Normalment aporta aproximadament un 60% de les necessitats dÂ’aigua calenta sanità ria - També pot aplicar-se a la calefacció, tot i que té lÂ’inconvenient que l’època de demanda coincideix amb la de menor radiació. - Climatització de piscines: bé per a piscines cobertes o bé per allargar la temporada a les piscines descobertes. Beneficis per a lÂ’usuari - LÂ’energia solar és gratuïta, neta i inexhaurible - Millora el confort i la qualitat de vida - Redueix lÂ’emissió de CO2 a lÂ’atmosfera Estalvi energètic Una instal·lació de 2m² de captadors solars aporta una mitjana anual dÂ’un 60% de lÂ’aigua calenta que necessita una famÃlia de 4 persones. Això suposa un estalvi de 75 a 160 euros anuals del combustible convencional. Beneficis mediambientals Un captador solar de 2m² estalvia lÂ’emissió dÂ’entre 300 i 500 kg de CO2 lÂ’any segons la font dÂ’energia que es substitueixi. Això equival a cremar 250 Kg. de carbó o 180 litres de gasoil que és el combustible que necessita un cotxe per recórrer 2.500 Km. Instal·lació domèstica tÃpica en un habitatge individual Tamany: 2 m² Producció energètica solar: 500-600 kWh/any Inversió: 1.500-2.000 €/habitatge Estalvi anual de combustible: 75-160 €/any PerÃode de retorn: 12-20 anys Què ha de fer una persona que estigui interessada en instal·lar energia solar a casa seva? Per tenir una primera pinzellada sobre què representa tenir una instal·lació solar a casa nostra, lÂ’ICAEN disposa del servei “Diagnòstic Solar Domèstic”, accessible a través de la web, www.icaen.net, en el que de forma confidencial i gratuïta li farem arribar a casa seva un diagnòstic on podrà conèixer de manera general les especificacions dÂ’aquesta tecnologia i un cà lcul tècnic i econòmic personalitzat per incorporar lÂ’energia solar al seu habitatge. Un cop decidits a posar una instal·lació solar a casa es recomana: - Demanar més dÂ’una oferta a diferents proveïdors (un mÃnim de 3), triant dÂ’entre tots els possibles, els més propers territorialment, el que permetrà reduir costos i millorar el servei. Poden consultar el llistat dels instal·ladors a la web de lÂ’ICAEN. - Convé que la instal·lació solar estigui dissenyada per una enginyeria contractada o bé pel propi instal·lador si disposa dÂ’enginyers especialitzats en la matèria. - Abans de decidir-se per una oferta, convé fixar-se no només en el preu si no també en les garanties de servei. - A lÂ’hora de contractar la instal·lació es recomana signar un contracte que inclogui garanties. - És molt recomanable contractar un servei de manteniment que asseguri que la instal·lació funcionarà correctament a llarg termini. - LÂ’ordenança solar fomenta lÂ’energia solar tèrmica en lÂ’edificació A Catalunya, 34 municipis -que representen el 50% de la població-, han apostat per fomentar la captació dÂ’energia solar tèrmica en les noves edificacions mitjançant una normativa municipal especifica “LÂ’ordenança solar”. Des que lÂ’any 1999 va entrar en vigor lÂ’ordenança solar a Sant Joan DespÃ, la primera tant a lÂ’estat espanyol com a Europa, ha estat molt important la feina realitzada en aquest camp. LÂ’ordenança solar exigeix, a grans trets, que les noves construccions amb un consum dÂ’aigua d’ús sanitari important, incorporin instal·lacions solars que cobreixin el 60% dÂ’aquest consum. Grà cies a lÂ’aplicació dÂ’aquesta normativa, durant lÂ’any 2003 es van instal·lar 20.000 m² de plaques solars tèrmiques, i lÂ’any 2004, 25.000 m². La previsió del govern català és que en cinc anys 1 de cada 2 habitatges nous tinguin una instal·lació solar tèrmica. Municipis amb Ordenança Solar aprovada (setembre 2005) Abrera, Altafulla, Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Cambrils, Cardedeu, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà , Granollers, La Garriga, LÂ’Hospitalet de Llobregat, Lliça de Vall, Martorell, Masnou, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Olesa de Montserrat, Palafrugell, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan DespÃ, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Tona, Torredembarra, Vic i Vilafranca del Penedès. Però aquesta iniciativa no camina sola... Fins ara, la promoció de tecnologies eficients i l’ús dÂ’energies renovables en el sector de la construcció ha estat del tot insuficient. Per aquest motiu la Unió Europea ha decretat unes directives per a tots els estats membres perquè regulin lÂ’eficiència energètica dels edificis de nova construcció. Aquesta directiva ha provocat un punt dÂ’inflexió important en el camp de la construcció. En aquest sentit, lÂ’estat espanyol està preparant el Código Técnico de la Edificación (CTE) que recollirà totes les normes sobre edificació especificant els parà metres que cal seguir en: seguretat (estructura, incendis) i habitabilitat (soroll, estalvi dÂ’energia). Pel que fa referència a lÂ’estalvi dÂ’energia, el codi inclou: la limitació de la demanda energètica, el rendiment de les instal·lacions tèrmiques, lÂ’eficiència energètica de les instal·lacions dÂ’il·luminació, lÂ’aportació solar mÃnima dÂ’aigua calenta sanità ria i lÂ’aportació fotovoltaica mÃnima. La Generalitat de Catalunya també esta treballant en aquesta mateixa lÃnia mitjançant “El Decret dÂ’Ecoeficiència dels Edificis”. Aquest és el primer pas normatiu envers la legislació sobre edificis que properament sÂ’aprovarà . Amb aquest decret es vol iniciar un procés de canvi social en la manera de concebre, dissenyar, construir i utilitzar els edificis des de la perspectiva de la sostenibilitat ambiental. Per assolir aquest objectiu, el decret regula quatre conceptes: aigua, energia, materials i sistemes constructius i residus. Totes aquestes mesures reguladores pretenen fomentar lÂ’energia solar tèrmica. A Catalunya, es construeixen al voltant de 40.000 habitatges lÂ’any. Això implica un augment del consum dÂ’energia en els edificis del 3% anual, però alhora, aquests fet esdevé una gran oportunitat per potenciar amb diferents mesures lÂ’estalvi energètic. A tots els implicats LÂ’objectiu dÂ’aquestes normatives és aconseguir que tots els agents implicats en el sector de la construcció assumeixin els criteris dÂ’ecoeficiència. Des del punt de vista energètic, millorar lÂ’eficiència energètica dels habitatges requereix desenvolupar un nou model dÂ’arquitectura sostenible. Energèticament els edificis es caracteritzen dÂ’una banda, pel gran nombre de parà metres i elements que incideixen en el seu consum, i dÂ’altra banda, per la varietat dÂ’actors que intervenen en el procés: planificació, disseny, construcció, ús i manteniment. Aixà doncs, el que es pretén és promoure accions per racionalitzar les necessitats energètiques dels usuaris tot garantint els nivells de confort i alhora caminar cap a la sostenibilitat energètica dels edificis. És possible i viable De fet, aquestes iniciatives volen demostrar la viabilitat de desenvolupar projectes que suposen millores per als promotors i compradors a la vegada que es redueix lÂ’impacte que genera el sector sobre el canvi climà tic, el consum de lÂ’aigua, de recursos naturals i dÂ’energia i la producció de residus. La finalitat comuna és assolir edificis que suposin estalvis ecoenergètics superiors al 20% amb un increment del cost per m² inferior al 2%.
Compartir
Tweet
iCal
vCard
Darrera actualització: 25.01.2016 | 00:00