"Per molt que ens tapem els ulls, la prostitució continua existint"

Com vas acabar a l'Argentina?

En un principi havia de gestionar una ONG que es diu Mujeres por los Derechos que està a Santa Fe i la va fundar una dona que va estar en situació de prostitució durant 18 anys. Quan va sortir-ne, va veure que volia lluitar per ajudar a persones que estiguessin en aquestes mateixes condicions. El problema que tenia era la falta de recursos i de professionals, ja que tots els que formaven l'ONG eren voluntaris. Aleshores jo tenia molt clar que volia treballar en temes de prostitució o violència de gènere i quan vaig contactar amb ella em va obrir les portes des d'un bon començament. Hi vaig estar 9 mesos.

Quina feina feies allà?

De tot. Des de la part més administrativa i coordinació amb serveis polítics, fins a buscar voluntàries, subvencions, preparar els projectes i valorar les propostes que ens arribaven. A més, al llarg del dia feia costat a les noies fent treballs manuals, cosint, fent decoracions de Nadal, etc. En definitiva, estar amb elles pel que faci falta. També fèiem un cop al mes recorreguts nocturns per fer reconeixement i recompte de les dones que hi havia en situació de prostitució, a més era el moment en el qual intentàvem parlar amb elles i els explicàvem qui érem i què fèiem. Una altra cosa que feia, que possiblement és la més enriquidora eren les xerrades sobre educació sexual integral a les escoles, a altres entitats i ciutats amb la fundadora, l'Elena Moncada, que és promotora de salut.

Totes les dones amb les quals treballeu han sortit de la prostitució?

La teoria diu que sí, però la situació a Argentina és tan dolenta que a vegades no poden sortir-ne, perquè és l'única manera que tenen per guanyar diners. Si tu tens fills, no pots deixar de guanyar diners. Algunes han trobat una feina a part, però mantenen als clients que més paguen.

Com ha sigut psicològicament per a tu?

Nosaltres no estem acostumats a veure prostitució al carrer. Saps que hi ha zones on pots trobar-ne, però no la trobes a cada cantonada. A l'Argentina n'hi ha a tot arreu. Sorties a comprar i et preguntaves quina era la manera d'ajudar a totes aquelles noies i com podíem fer-ho perquè sabessin que estàvem allà pel que necessitessin. Sobta moltíssim veure nenes treballant d'això. La sensació que tens és que te les emportaries totes a casa, però evidentment no pots. Acceptar aquesta realitat és realment complicat.

Com gestiones aquesta frustració?

No ho acabes de gestionar mai. Quan t'acabes de graduar amb 21 anys arribes fatal a casa i dones el teu contacte personal a tothom, però quan vas agafant experiència aprens a posar distància i quan marxes cap a casa deixes els problemes a fora, com si fos una feina normal. El que has de pensar és que ja ho has intentat tot i que demà serà un nou dia. Si no descanses i si t'emportes els problemes a casa, acabes petant. No pots permetre que la teva vida sigui exclusivament treballar.

Com et vas formar exactament?

Vaig fer el grau d'educació social i vaig fer les pràctiques a l'Índia treballant amb menors. Vaig veure que fora d'Europa el grau que jo havia estudiat no existeix, i per això després vaig fer treball social.

Perquè vas decidir centrar-te en prostitució i violència de gènere?

Primer em vaig especialitzar en immigració i dret d'estrangeria. Per aleshores, els mitjans de comunicació parlaven de forma alarmista del boom d'estrangeria i jo no ho veia reflectit als carrers, per tant, vaig voler formar-me en aquest sentit. Després vaig estar dirigint una residència per extutelats a Sabadell i posteriorment em vaig adonar que el gènere era un tema que es tractava poc i malament a la societat i vaig decidir especialitzar-me.

La majoria de les dones que es dediquen a la prostitució, a Argentina, ho fan perquè no tenen cap altra opció?

Però no només a Argentina. A tot arreu n'hi ha molta, la diferència és que allà és molt visible. Allà està més normalitzada d'acord amb les necessitats econòmiques que tenen les dones sobretot en alguns barris concrets, i aquí ens fa més cosa veure-ho, però per molt que ens tapem els ulls, continua passant. El tràfic de blanques europeu comença precisament a Espanya i després es reparteix. És un problema greu.

Com les protegiu?

La dona que va crear la fundació ho va fer a casa seva durant molts anys i, l'any passat, en el mateix passadís va muntar "La Casita" que es va comprar per mitjà de donacions. Allà és on es treballa i fan els tallers, tot i que hi ha estacions de l'any i situacions més complexes que es continuen duent a terme a casa de la mateixa Elena. A Argentina no és com aquí que hi ha moltes entitats que treballen en això i que tens centenars d'espais i locals per tenir protegides a les víctimes.

Creus que t'has posat en risc en alguna ocasió?

Jo per sort no ho vaig viure, però dos mesos abans que jo arribés van disparar a un cotxe de persones que estaven vigilant a les noies. Quan m'ho van explicar vaig pensar en més d'una ocasió que no sabia on m'estava posant. T'acostumes a no sortir sola al carrer, t'acostumes als trets com un soroll habitual. A l'Argentina hi ha una pràctica molt greu amb OnlyFans. Fan servir aquesta xarxa per segrestar i els hi demanen coses molt fortes a canvi de diners com fer servir joguines sexuals amb espines. Tenim dues noies que les vam treure de situacions com aquesta i llavors ja no només tens al davant una tasca psicològica sinó que ja cal fer cirurgia i protecció perquè llavors les tornen a buscar.

Creus que la gent que guanya diners a OnlyFans realment és lliure i ho fa perquè vol?

Jo no ho veig gens clar. Em fa gràcia la gent que explica que té seixanta mil euros perquè ensenya els peus. No s'ho creu ningú això. Evidentment que hi ha fetitxes, però és massa casualitat que tothom tingui tants diners i que al final no estigui ensenyant cap part íntima. Quan t'endinses en el món veus que els fans cada cop demanen més per privat. Si algun client se centra en tu i cada cop et dona més diners perquè cada cop et demana coses més privades, seràs lliure de parar d'enviar-li les coses quan tu vulguis? Jo crec que no. Realment ho fas voluntàriament o et fas creure això perquè necessites els diners? No ho està fent a canvi de res. La societat t'està fent veure que això és voluntari? És un tema realment complicat. No et planteges el perill que pot tenir això a posteriori. Poden semblar unes fotos que només estaran allà, però les podran fer servir sense el teu consentiment o inclús per a fer-te xantatge.

Creus que hi ha alguna manera que es pugui legalitzar la prostitució? Hi estaries a favor?

Com a dona crec que ningú hauria de voler fer això perquè tu no estàs decidint quin tipus de relacions vols tenir, amb qui tenir-les ni quines coses fer. Com dèiem abans, tampoc pots estar segura que el que estàs fent t'agrada perquè molt probablement la societat t'està portant a creure-ho. No pots estar segura si una determinada pràctica sexual que et demani un client t'agrada o si realment la pornografia t'ha ensenyat que és una cosa normal. Per tant, jo com a Meritxell, estic totalment en contra. El problema és que és impossible que deixi d'existir, en conseqüència, es podria buscar una manera de què aquelles que han de continuar exercint la prostitució puguin minimitzar les parts negatives que comporta. Jo vaig fer el meu TFM precisament sobre això. Reflexionava sobre que podíem fer nosaltres com a Estat per ajudar-les. A mi moltes vegades em diuen que treballen en això perquè volen. Però si llavors canvies la pregunta i els hi dius: I si et dono l'opció de sortir, formar-te i tenir una altra feina, sortiries? Les respostes canvien molt. Moltes d'elles ja han nascut en barris tan pobres que no han pogut ni anar a l'escola, has vist que la teva mare es dedica a això i inclús com el teu pare l'obliga. En aquest context, realment estàs escollint "treballar" d'això o pot ser la que vida (i les necessitats pròpies) et portin a aquesta situació i tu no en siguis conscient?

Projectes futurs?

A Espanya estan començant una nova manera de treballar l'abús sexual infantil i allà tinc la mirada posada. Però no tinc projectes molt clars. Estic tan vinculada a la feina d'ara que sortir-ne i pensar més enllà no és gens fàcil.