Segell sentmenatenc en la investigació del càncer

Anna Sallent Aragay és sentmenatenca, de Cal Ferrer Xacó. A més, també és investigadora biomèdica a l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar de Barcelona. Quan comença l’entrevista es disculpa un moment perquè ha de recollir unes mostres que necessitarà a la tarda. Així és el seu dia a dia. Al laboratori i envoltada de cultius cel·lulars. Estudia el doctorat en el Laboratori de Recerca translacional en microambient tumoral TreTME, un grup que estudia els mecanismes de resistència dels càncers als diferents tractaments. Comencem per aquí. 

En què consisteix la vostra investigació?
Fins ara, ha estat habitual que la recerca sobre el càncer se centrés sobretot en les cèl·lules tumorals, però el grup on treballo investiga el paper que juguen les cèl·lules que envolten el tumor. Això és el microambient. Hem detectat que, en el cas de càncers resistents, el microambient pot suposar una barrera pel tractament, que no arriba a endinsar-se fins a on estan les cèl·lules tumorals. En base a això, hem creat un model de càncer de mama per estudiar quin tractament és més efectiu. 

I el teu doctorat, en què se centra?
Intento explicar per què alguns pacients de càncer de còlon generen resistència a certes teràpies. No els funciona del tot bé. L’objectiu és investigar si les cèl·lules que envolten el tumor impedeixen que el tractament traspassi i funcioni correctament. 

El grup d’investigació al qual pertanys ha estat involucrat en el desenvolupament del dispositiu MIRO. En què consisteix?
El nostre equip treballa en col·laboració amb projectes de Catalunya, Espanya i Europa. El dispositiu MIRO ha estat inventat per un grup de biofísics. Han creat un chip on es poden introduir els components necessaris per reproduir un tumor i el seu microambient. Des del grup d’investigació produïm els models, les línies cel·lulars, que després els biofísics faran servir. 

Amb quin objectiu?
La idea és reproduir el funcionament del tumor i l’ambient en què es desenvolupa per provar diferents tractaments i veure quina teràpia és més eficient per erradicar-lo. 

En què es diferencia respecte a dispositius o mètodes ja existents?
Ajuda a reproduir in vitro de forma realista el microambient tumoral del càncer de mama en específic, cosa que fins ara ha estat complicat d’aconseguir. 

En el futur, podria ser una alternativa a la investigació amb animals?
Si tot anés bé, sí, però encara queda molt per confirmar-ho. Els processos d’investigació són lents i poden passar molts anys fins que aquest dispositiu es comercialitzi. 

Et queda un any de doctorat. Com veus el futur?
Complicat. M’agradaria dedicar-me a la recerca en el sector públic, però és una opció molt precària. És més sacrificat i la recompensa és major, però si vols fer experiments grans, els diners sempre són justos. Qui inverteix en medicina i investigació són les farmacèutiques privades, però no estic segura de voler escollir aquesta opció. 

Prefereixes no donar-li gaires voltes?
Em preocupa una mica. De moment, estic fent una formació en assaigs clínics i no descarto que sigui una opció de futur, com a monitora en assaigs clínics. 

I Sentmenat, forma part del teu futur?
I tant! Quan acabi el doctoral voldria tornar. Visc independitzada des de fa un any a Barcelona, però la família, les amistats i tota la meva vida social és a Sentmenat. A més, sóc una persona molt vinculada al poble. La família ha format part del Coro, del Club d’Hoquei, del ball de plaça i de la vida del poble en general, cosa que m’agrada i no vull perdre.