"Si algun dia deixo de viure la vida com ara, serà perquè em deixi d'agradar, però no per la por"

Quants anys fa que et dediques a això?

Fa 20 anys que em dedico a formar persones en tots aquests àmbits.

Vas començar perquè t'agradava l'escalada?

Jo he estat molts anys viatjant per tot el món escalant grans parets i vaig convertir la meva afició en la meva professió.

Has competit alguna vegada?

No, perquè no faig l'escalada que té competicions. Jo faig escalades de parets de més de 1.000 metres en llocs molt remots i a vegades arriscats. He competit, això sí, en rescat professional.

Parlem del teu llibre.

Es va publicar a l'octubre i ja he fet 12 presentacions. També he fet 3 entrevistes de televisió i 4 de ràdio. En les 12 presentacions que he fet s'han venut uns 800 llibres. El vaig escriure en 10 dies perquè jo ja tenia al meu cap totes les històries que volia explicar i sabia com fer-ho.

Per què el títol del llibre?

Doncs perquè literalment són 20 vegades que he estat a punt de morir. En el llibre explico cadascuna d'elles i està centrat precisament en això. No és un llibre de les activitats en les quals he estat en perill, sinó de reflexions a través de les quals les persones es poden sentir identificades. Hi ha experiències des d'un accident de moto, un accident laboral, una vegada que em va caure un llamp o un càncer que vaig passar l'any passat. Efectivament, alguna de les 20, ha estat en accidents escalant, però no totes. Per això dic que és un llibre que va molt més enllà de l'escalada. Explico totes les històries més greus que he tingut, com me n'he sortit i els agraïments de totes les persones que m'han ajudat i que tinc al voltant.

Per què vas decidir reflexionar sobre això?

Pel fet que quan comences a pensar el risc al qual t'exposes fent les coses que jo faig, t'adones que realment has estat en perill moltes vegades. També té un component de fer reflexionar a la gent, ja que qualsevol persona, si fa introspecció, pot ser que s'adoni que ha estat a punt de morir una o més vegades. Al final, jo me n'he anat salvant i he anat reflexionant sobre totes aquestes coses.

Escrivint el llibre t'has adonat que realment has estat a punt de morir moltes vegades?

Tot és perspectiva. Si penses que jo he fet milers i milers d'activitats i que he viatjat a tot el món, potser no són tantes vegades. Algú amb la meva vida, podria haver estat moltes vegades a punt de morir. Al final, si tots ens posem a pensar, potser has travessat la carretera mirant el mòbil i t'ha anat d'un segon que no t'atropellés un camió. També pots mirar un whatsapp mentre condueixes i que aquella mil·lèsima de segon provoqui un accident o que hagis tingut sort i t'hagis salvat, però que realment hagis estat molt més a prop de morir del que sabràs mai.

T'ha incomodat mai parlar de la mort?

No. I escrivint el llibre crec que es nota. Sobretot en l'últim any i mig m'han passat moltes coses. Vam anar de viatge amb la meva dona i la meva filla i quan vam tornar es va morir la meva mare, vaig agafar un virus, em vaig trencar dues costelles i em van detectar un càncer i em van operar d'urgència perquè un tumor havia crescut més de 2 cm en una setmana. També vaig passar quimioteràpia i quan tot això va passar, vaig tornar a escalar a Cisjordània, a un lloc molt perillós, i no em va passar res. Posteriorment, quan vaig tornar, en un lloc que, en teoria, era molt segur, em va caure un roc a sobre i em va trencar 8 costelles, l'escàpula i em va deixar el cos pràcticament destrossat. Això al final és l'explicació evident que la mort pot aparèixer en qualsevol moment. Quan vaig passar la quimioteràpia una amiga em va preguntar sobre el tema i jo li vaig contestar que jo ja em podia morir ara mateix, que feia 30 anys que feia tot el que volia i tenint una vida plena. Evidentment, no em vull morir, tinc una vida plena i estimo a la meva família, però la mort no és quelcom que m'espanti. M'espanta tenir por a no viure. La gent té por a viure i sempre està pensant en moltes coses per no actuar.

La teva família era conscient de les vegades que has estat a punt de morir?

No. Evidentment de tot el que ha passat els últims 2 anys doncs sí, però de moltes coses del llibre no en sabien res ni la meva família ni els meus amics. De fet, alguns em van trucar fent-me broma, quan es van llegir el llibre, per dir-me que ara ja em coneixien una mica més. He de dir que en aquesta última mala ratxa la meva família ha sigut el més important i m'han recolzat en tot. T'has de fer fort, sobretot amb la meva filla perquè és molt petita, però tinc molta sort de tenir la parella que tinc que sempre m'ha ajudat. 

T'ha ajudat escriure el llibre?

Molt. Com he dit, el vaig escriure en 10 dies i em va ajudar a recuperar-me de totes les coses que em van passar seguides. Perquè realment en l'àmbit físic i mental vaig estar malament perquè tot va ser molt seguit. Ara ja estic millor. Han passat 10 mesos, he tornat a escalar, ja estic preparant el pròxim viatge tot i que sé que hi haurà dolors que m'acompanyaran durant molt temps. El que sí que tinc clar és que aquestes coses no em faran canviar. Si algun dia deixo de viure la vida així, serà perquè em deixi d'agradar o perquè em cansi, però no per la por.