Una sentmenatenca a Broadway

Quin vincle tens tu amb el poble de Sentmenat? 

Doncs Sentmenat per mi és el poble on he crescut, és casa meva, on estan els meus pares, on tenen el negoci d'una peixateria. Per mi Sentmenat sempre serà Sentmenat; és sinònim de casa. Conservo amics de tota la vida que són d’aquí. La meva vida ara és bastant nòmada evidentment per la meva feina, però hi vinc molt sovint i és casa meva. M’he format aquí com a persona.  

Què suposa treballar amb el Mago Pop?  

Ja partim de la base que la meva feina és un hobby i que això és un privilegi increïble que no tothom pot dir. Pel que fa a treballar amb ell, la veritat és que és una persona normal, l’Antonio (Mago Pop) per mi no és diferent perquè tothom el conegui ara. Per mi continua sent la mateixa persona que el primer dia. Mai li han pujat els fums ni una mica. Té una forma de ser tan humil i tan generosa amb tothom que realment costa de trobar, perquè no ens enganyem, hi ha molta gent que quan obté l’èxit no recorda els seus orígens i canvia completament. Ell ho ha conservat i crec que això és un exemple per a mi i per a tothom.   

A què et dedicaves abans de treballar amb ell? Com t’havies format? 

En el món de l’espectacle i la màgia vaig començar als 14 anys amb un noi que es diu Roger que vivia a Sentmenat i també li agrada molt la màgia. Un dia el vaig acompanyar a fer una actuació que tenia un cap de setmana, el vaig ajudar i vaig acabar treballant 9 anys amb ell, en una cosa que al final era la nostra afició, en cap cas la nostra feina. A més, ho compaginava amb estudis com el batxillerat. Posteriorment, em  vaig formar com a infermera, però durant tot aquest temps seguíem fent els espectacles durant els caps de setmana.  

Vas treballar d'infermera, per tant? 

Sí, durant un temps sí, però pensa que just vaig fer el càsting quan acabava la carrera i per tant inicialment compaginava feina d’infermera amb les tardes al teatre i així vaig anar fent fins que l’espectacle se’n va anar a Madrid i vaig haver de decidir-me per una de les dues. M’ho vaig parar a pensar i em vaig tirar a la piscina entenent que la infermeria la tindria tota la vida i que no podia renunciar al somni de seguir la meva carrera al món de la màgia. Vaig decidir sortir de la zona de confort i arriscar-me. Posteriorment, quan vam tornar de Madrid vam fer una gira nacional, però hi havia dies que si que estava a casa i llavors anava a treballar a l’hospital. Era com una manera de mantenir sempre viu el Pla B. 

Però també t’agradava aquesta feina? 

Sí, sí. Vaig haver-ho de deixar però, per exemple, durant la pandèmia de la COVID, vaig tornar a treballar de voluntària, vaig anar a ajudar.   

Quan i com vas començar a treballar amb el Mago Pop.

Quan encara treballava amb el Roger, un dia vam anar a fer una gala de màgia on també hi era l’Antonio i allà ens vam conèixer; però realment només ens vam intercanviar els facebooks. Fixa’t si fa anys d’això, que només hi havia Facebook. Però realment en aquell moment no li dónes importància, perquè va ser quelcom general, tots els que vam anar a participar ens vam començar a seguir per xarxes, no només amb ell. Però al cap de 5 anys de trobar-nos, ell em va escriure dient-me que se’n recordava de mi i que estava fent un càsting i que si m’interessava presentar-m'hi. En aquell moment em vaig sentir malament, inclòs vaig tenir una mica de remordiments perquè jo feia molts anys que treballava amb el meu amic Roger, però evidentment sí que vaig anar-hi... i fins avui.  

Quines són les teves tasques? 

Doncs jo sóc la responsable d’elenc, per tant, de l’equip que està a escena, sóc la coordinadora i, per tant, gestiono tot el que comporta horaris, assaigs, desplaçaments, etc. I a part, sóc ajudant d’escena i també estic a les màgies del show. Però realment tampoc vull que sembli que ho controlo tot jo, és una feina molt d’equip.  

Encara et sorprèn amb algun truc? 

Està clar que des de darrere l’escenari es veu tot, de fet és necessari que així sigui perquè per protocol no es deixa res a la improvisació. Estem parlant d’un espectacle molt treballat. Jo tinc coneixement de tot el que passa al directe, però clar que em continua sorprenent. Al final estem parlant d’un espectacle viu. A mi em segueix sorprenent la capacitat que té per seguir creant números nous.  

Com estàs i esteu portant l’èxit i més ara amb Broadway? 

Ho estic assimilant ara, perquè aquest estiu hem tornat de nou cap aquí i portem molt temps seguit treballant. Però realment quan vam estar allà va ser fantàstic. Pensa que realment, primer l’Antonio va comprar un teatre a Missouri i allà vam haver de començar de zero amb assaigs i amb tot i de cop anem a Broadway i torna a desmuntar i muntar de nou perquè les mides del teatre que va comprar i les mides del teatre de Broadway no tenien res a veure. Però això em va agradar, perquè en molts moments vam tenir la sensació de començar de 0, sentíem que ningú ens coneixia i això feia molta il·lusió. Realment, les hores que hem treballat no són imaginables, però la recompensa ha estat brutal. És un somni complert. Quan treballes a teatres, si aconsegueixes omplir Broadway és com haver arribat al punt més alt.  

Trobes a faltar Sentmenat amb aquesta vida d’estar sempre lluny? 

Fins ara ho he portat bé perquè tant jo com amb la gent que parlo de l’equip sabíem que la meta era arribar a Broadway, però està clar que quan te n’adones, veus que l’últim any has dedicat la teva vida al 100% al teatre i trobes a faltar moltes coses. Has deixat de banda la vida personal i evidentment que vull seguir en aquest món, però ara ja tornaré a fer la meva vida que és molt important. A vegades la gent no veu que el món del teatre va al revés que la vida normal. Justament jo treballo més quan la gent descansa. Jo he perdut amics perquè no entenien quin tipus de vida tenia, per sort tinc amics de tota la vida de dins i fora de Sentmenat que sempre han acceptat la meva vida, que jo no podia anar a alguns aniversaris, que jo plegava a les 12 de la nit, que me'n puc anar tres mesos... però quan torno i faig un cafè amb ells, és com si no hagués passat res.